EL PLAER DE FER IOGA

Ioga es un camí de vida, una conexió profunda amb el Ser, on conectes amb el silenci, en el fer i deixar fer...

No hi ha entrades. Mostra totes les entrades

Inici

Subscriure's a: Missatges (Atom)

Tota la vida es una.

El senyor respira en tota vida.

Tot es una mateixa cosa. El món es un sol espai.

Tots som membres d'una mateixa familia.

La creació sencera es un tot orgànic.

Somriu junt la flor i l'herba fresca.

Juga amb les papallones, els ocells i el cérvols.

Obra la mà als matolls, a les falgueres i a les branques dels arbres.

parla amb l'arc de Sant Martí, al vent, als estels i al sol.

Conversa amb els rius i amb les onades del mar.

Parla amb el bastó.

Fes-te amic dels teus veïns, dels gossos, dels gats,

dels éssers humans, dels arbres, les flors, etc.

Llavors gaudiràs d'una vida àmplia, bonica, rica i plena.

Realitzaràs l'unió amb la vida

Quasi no es pot descriure amb paraules

Hauràs que descubrir-ho per tu mateix

Sobre la Mon

Mon Rovira: Aproximadament vaig iniciar-me en la pràctica del ioga en l'any 1994. Cada dia en practico i us puc dir que es el què m'ajuda a ser Jo. Per altre banda també organitzo grups de Constel.lacions Familiars, les quals m'han aportat a fer un canvi de mirada cap a lo que hi ha, veient clarament els fets tal com son i fent que es desplegui en mi una gran força transformadora i sanadora. Aquest estiu 2012 he iniciat un camí de vida, fent la formació de danses sagrades de Gurdjieff.

Visualitza el meu perfil complet

Facebook

Prabhati Mon Rovira

Crea tu insignia

WEBS INTERESSANTS

Bert Hellinger
Bio Arquitectes
Constelacions Familiars amb Satyarthi
Uta Institut

La Ràbia i la Tristesa

En un lloc plè de verda gespa, d'arbres i flors de tots colors i olors, amb un clima perfecte, ni càlid, ni fred, amb una brisa suau i fresca i amb un llac que convidava als seus visitants a entrar en les seves fresques aigües, es passejaven la tristesa i la ràbia.
Cansades ja de caminar van decidir treures la roba i prendre un bany en el llac. Despullades, es trobaven les dues en mig del llac. La ràbia, molesta i desesperada com sempre ha sigut, es prèn un bany ràpid, sense disfrutar-lo. Sols va pensar en el temps, perquè diu que el seu temps es valerós i no el pot desperdiciar amb rès. Així de molesta i confosa, la ràbia va sortir del llac i cega com sempre, va prendre el vestit equivocat, i sense percatar-se de rès, se'n va anar caminant, vestida de tristesa.
Quan la tristesa va sortir del llac, habien passat hores desde que la ràbia s'havia anat. La tristesa no te percepció del temps. Un cop a l'altre riba va veure que el seu vestit no estava, i si hi ha algo que no li agrada a la tristesa es quedar despullada per el que va decidir posar-se el vestit de la ràbia.
Desde llavors vaga per el poble la ràbia, a la qual no se li apropa ningú, però en realitat, es sols un vestit i en el fons està amagada una gran tristesa.

Conte hindú. Autor anònim.

els CONTES...

Un dia Meher Baba va preguntar als seus mandalies, el següent:
-perquè la gent es crida quan estan empipats?
Els homes varen pensar uns moments:
- perquè perdem la calma- va dir un- per això cridem
-però, perquè cridar quan l'altre persona està al seu costat? preguntà Meher Baba. - no es possible parlar-li amb veu baixa? Perquè crides a una persona quan estàs empipat?
Els homes varen donar unes quantes respostes, però cap d'elles satisfeia a Meher Baba. Finalment ell va explicar:
- quan dues persones estan empipades els seus cors s'allunyen molt, i per cobrir aquesta distància han de cridar, per poder escoltar-se. Mentre més empipats estiguin, més fort tindràn que cridar per escoltar-se un a l'altre a través d'aquesta gran distància. Després Meher Baba preguntar:
- què succeeix quan dues persones s'enamoren? ells no es criden sinó que es parlen suaument, perquè?
- els seus cors estan molt propers. La distància entre ells es molt petita.
- I quan s'enamoren més encara, què succeeix?
- no parlen, sols xiuxiuegen i es tornen encara més propers en el seu amor. Finalment no necessiten ni tant sols xiuxiuejar, sols es miren i això es tot. Així es, que més properes estan dues persones quan s'estimen.
Després Meher Baba va dir:
-quan discuteixin no deixin que els seus cors s'allunyin, no diguin paraules que els distanciïn més, ja que sinó arribarà un dia que la distància serà tanta que no trobaran més el camí de tornada.

Escolta el Cor ja que la...

nostra por més profunda no es que siguem inadequats. La nostra por més profunda es que siguem incommensurablement poderosos.
El què ens espanta es la nostra llum, no la nostra foscor.
Ens preguntem, qui sóc jo per ser brillant, encantador, talentós i fabulós?
En realitat , qui ets per a no ser-ho?
Ets una criatura de Déu
Jugar a ser insignificant no li serveix al món. No hi ha res inspirador en encongir-se per què els demés no es sentin insegurs al teu voltant.
Em nascut per deixar de manifest la glòria de Déu que hi ha dins nostra, que no es sols en algúns, sinó en cadascú de nosaltres. Y deixar que la nostra pròpia llum brilli, inconscientment, li donem permís a els altres per a que facin el mateix.
Al alliberant-se de la nostra pròpia por, la nostra presència, automàticament, allibera a altres.

Nelson Mandela (1994)

Tema Picture Window. Imatges del tema creades per Alitangi. Amb la tecnologia de Blogger.