Quan s'arriba a una certa edat sembla que tot es freni, que tot perdi força, que un s'hagi de quedar recollit, encongit, tancat i no pugui obrir-se al que la vida li ofereix, com pot ser fer unes classes de ioga. Quan un es fa gran s'obtenen grans riqueses dignes d'admirar, com poden ser la saviesa i el coneixement, fonts de l’experiència que enriqueixen la pràctica de ioga. Aquesta es una de les raons per no fer cas a la por, a l'inseguretat, a les expressions tant famoses i típiques que tots coneixem i que ens fa tant de mal al dir-les "no puc", "jo això no ho sabré fer", "això es per a joves". No, això no es així. Jo sóc jove i també els anys venen i des de que vaig iniciar en el ioga fins ara, la meva pràctica ha anat variant. Actualment estic en un moment per a mi de riquesa espiritual, de coneixement més que de pràctica física, ja que si sols em quedo en els resultats físics del que m'aporta la pràctica física em quedo sols en un coneixement superficial, però per això cal obrir-se a altres nivells els quals pot ser la gent amb edat ja ha pogut aconseguir en la seva experiència de vida, i als quals admiro profundament. Ioga i vida es Un. Ioga i edat son complementaris.
Com experiència us puc dir que tinc varies alumnes grans i una d'elles ja en té 81 anys i fa 3 anys que ve a ioga . El seu esperit es lluitador, aventurer, decidit, respectuós i fa que gaudeixi de la seva pràctica sense buscar cap mèrit, cap reconeixement, per ella sols es gaudir d'ella mateixa....això es fer ioga, es lliurar-se a si mateix i gaudir-ne plenament.